dimarts, 28 d’abril del 2009

LINDO SONHO DELIRANTE (1968)

Sembla ser que entre els col·leccionistes i afeccionats a la música dels seixanta hi ha una especial debilitat per tot allò gravat a Sudamèrica. Bandes com Los Saicos, Los Yorks o Los Gatos Salvajes reproduïren l'explosió del r'n'r i la psicodèlia de l'època, només que unes quantes desenes de milers de kilòmetres més al Sud dels principals centres creatius.
A Brasil en concret la cosa es posà encara més emocionant. L'arribada dels sons elèctrics s'integrà amb la rica tradició de ritmes autòctons i donà peu a nous sons i melodies, de vegades fins i tot a moviments articulats, com ara el "Tropicalismo". En el cas concret del Tropicalismo (però també en general), els músics brasilers buscaven l'equilibri entre la tradició, els trets identitàris i la modernitat, i en molts casos ho aconseguiren. Serveixi de mostra de tot això el molt reivindicat primer disc d'Os Mutantes (Os Mutantes, 1968), que tot i que a l'època passà sense pena ni glòria, amb els anys es convertí en disc de culte de gent com Kurt Cobain o fins i tot en banda sonora d'un babós anunci de MacDonalds.
En aquesta entrada he penjat un modest (en quant a repercussió i èxit comercial) single de Fabio. No és tan experimental com Os Mutantes, ni tan garatger com Los Saicos, ni tampoc tan melòdic com Los Gatos Salvajes. Però a diferència dels darrers, aquest single és molt funky i divertit, ple d'exclamacions estranyes i d'efectes sonors. Per no parlar de l'efecte provocador del títol "Lindo Sonho Delirante", que són les inicials de la droga psicodèlica per excel·lència (LSD). Jo no em canso d'escoltar-lo!
El videoclip, psicotròpic a tope: