EL PRÍNCIPE VALIENTE

Aquesta setmana s’ha parlat de la possibilitat que donin el premi Príncep d’Astúries al Pep Guardiola, com a reconeixement per la magnífica temporada que l’home ha fet a la banqueta blaugrana. En Guardiola, en un gest d’humiltat, ha declarat que no es veu mereixedor d’aquest premi, que en la seva opinió hauria d’otorgar-se a esportistes de més llarga trajectòria i èxits.

Fent memòria d’altres anys, m’adono que aquest premi acaba donant-se sempre a esportistes famosos –Fernando Alonso, Schumacher, etc.-, i no pas tant a esportistes de mèrit. Perque entenc que té molt més mèrit guanyar una copa d’Europa amb un equip d'handbol o d’hoquei patins, on els salaris són gairebé amateurs, que no pas dedicar-se a fer carreres i acumular feixos de bitllets. Tant se li’n fot, a algú que guanya 30 mil·lions d’euros a l’any, si li donen el premi Príncep d’Astúries o no!

No serà que aquests premis estan més pensats per premiar –i publicitar, ja posats- el propi Príncep d’Astúries que no pas els premiats? El pare –i actual cap d’estat- ja ens l’hem menjat amb patates, no importa que fos el successor escollit per Franco. Hi ha qui diu que lo del Tejero va ser tot un muntatge per a legitimar la posició de Juan Carlos I “El Campechador”. Però i el príncep Felip, com ens l’encolomaran? Faran falta encara moltes entregues del premi Príncep d’Astúries, a cadascuna més previsible.