AL ADAMSON

Hi ha una botiga que sovintejo molt a Creu Coberta on venen pel·lícules de segona mà a preus molt interessants. Una de les darreres adqusicions va ser Nurse Sherry / Black Vodoo (la pel·lícula té dos títols, potser un fos per la versió “cristiana” i l’altra per la versió nudie). L’havia dirigit un tal Al Adamson, i la portada era prometedora: una enfermera mamelluda tota tacada de sang.

Després, a casa, el visionat va ser insuportable. De debó. No hi passa res. Gairebé una hora mitja de pel·lícula que podria sintetitzar-se en quinze minuts de metratge, la resta és palla. A tall d’exemple, quan la càmara grava el recorregut sense incidents i de quatre minuts d’una ambulància fins a cotxeres, o de gent que camina i mira cap a tots costats sense que tampoc els passi res. La banda sonora és absolutament passada de rosca, com de pel·li de vampirs de la Universal (i estem parlant d’una pel·lícula dels setanta!), i dels efectes especials és millor no parlar-ne. No la mirin, és una porqueria absoluta sense cap gràcia, és pobra fins i tot a l’hora d’ensenyar tetes.

Després, però, sense explicar-me com algú tan inepte pel cinema com Al Adamson havia estat capaç de convèncer algú per a que li pagués la pel·lícula, vaig buscar-ne el seu currículum per internet. I voilà! Quin historial...

L’home s’ho havia pagat gairebé tot ell, filmant pel·lícules de sèrie Z sense cap pretensió artística, centrant-se sempre en els gèneres més comercials: terror, western, blaxplotaition, erotica, etc. Al final de la seva vida, cap els vuitanta, l’home va cansar-se d’això i va dedicar-se als negocis immobiliaris. No s’estranyin: la qüestió era –i sempre va ser-ho- fer calés, i com més millor.

Però el millor d’Al Adamson és la manera com va morir, més macabra que qualsevol de les seves pel·lícules, pròpia del més pertorbat dels contes d’Edgar Allan Poe. Després d’un parell de setmanes desaparegut, la policia va decidir entrar al seu domicili per veure si li havia passat res. Registraren la casa de dalt a baix, fins que finalment el trobaren enterrat dessota el yakuzzi que s’estava construïnt. Una trifulca de diners amb un manobre de mal caràcter, va saber-se després...