I ara, una petita anècdota succeïda ahir a una ciutat de l'àrea metropolitana de Ciutat Aparador:
"I diu que un professor de música de primer d'ESO, va i fa fora de l'aula un alumne que no el deixava fer classe. En aquestes que el nen s'enfada, i quan arriba a casa, li diu al seu pare que el professor l'ha empès i agredit, a més d'insultar-lo. El progenitor, tot prenent-se el seu temps per reflexionar quina és la resposta més adient per donar al seu fill, decideix finalment acompanyar-lo a l'escola, tot just a l'hora en què tanca i es buida d'alumnes i professors. Quan el pare veu el professor de música, s'hi encamina tot decidit i li clava un parell de mastegots a la cara que el deixen assegut. Tot, davant mateix de la criatura que, hores abans, havia estat expulsada de classe i que ara no desaprofita l'oportunitat per amenaçar el professor tot dient-li: "Doncs això no és res; ja veuràs quan t'enganxi el meu germà!"
Si féssim un exercici d'abstracció, aquesta parella de pare i fill funcionarien a les mil meravelles com a gang mafiós: ja saben, l'escanyolit pèrfid que ho planifica tot, escortat sempre per l'orangutà amb retard que compleix ordres sense ni tan sols plantejar-se-les. El problema és que no estem parlant de cap pel·lícula ni novel·la negra, sinó de fets consumats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada