PAÍS BÍBLIC

Vivim en un país bíblic, i aquí no hi valen nacionalismes: tant se val que parlem de l’Espanya del publi-reporter Matias Prats com de la Catalunya del Cunill, en aquest sentit la cobertura de les notícies és la mateixa. Els encanta bombardejar-nos amb tragèdies descontrolades i contra les que res pot fer-s’hi. Talment com si parléssim d’un càstig diví, de les deu plagues d’Egipte. A la tardor acostumem a patir les notícies d’inundacions i pluges torrencials al llevant, a l’hivern la neu de mala fe que força el tancament de les carreteres, a l’estiu la sequera que buida els pantants.

D’altra banda, conjuntament amb el tradicional lot de preocupacions mediàtiques estacionals, els mitjans de desinformació s’han inventat nous dimonis per turmentar-nos. Ja sia el temible “Canvi Climàtic” (escortat dels seus lloctinents “Desgel dels pols” i “Pujada del nivell del mar”), o la més recent “grip porcina”, més tard dita “nova grip”, encara més tard dita “grip A”. No importa que el número de morts per culpa de la plaga hagi estat ridícul –a dia d’avui, deu morts a tot Mèxic-: de sobte totes les teles ens amenaçaven amb tancar els aereoports i deixar de comprar carn de porc. En aquest nou i apassionant debat de propostes ridícules Alemanya ha estat capdavantera, suggerint entre d’altres als seus ciutadans que no vinguéssin a Montmeló a veure la Fòrmula 1 per perill d’infecció. Passada la pluja de gripaus, ara toca la de llagostes.