Ara ja ho sé. Ahir a la nit vaig tenir una il·luminació místico-conspiranoica! - L'oficial Ripley s'adona de que un monstre extraterrestre els va al darrere.
- Avisa a la resta de personatges per que s'estiguin al tanto (a la primera pe·lícula es tracta de companys de tripulació, a la segona de soldats especialment entrenats, a la tercera de presos de trempera ràpida).
- Tot i viure en un món on la gent viatja de planeta en planeta criogenitzada, ningú creu en extraterrestres depredadors i mai li fan cas.
- L'alien aprofita la disbauxa per anar matant lentament a tots els personatges menys a Ripley, que a totes les entregues de la saga aconsegueix escapar al darrer moment. Ella és, quasi sempre, l'única supervivent.
I aquí ve el deliri, la reflexió idiota que va fer riure la meva parella i que a mi, ara, em fa reflexionar que potser la nostra vida sexual no sia prou satisfactòria si se'm venen aquestes coses al cap. Doncs, què passaria si l'alien realment no existís i fos tot una invenció de Ripley? I si fos ella la qui acaba matant sempre a tots els seus companys de pel·lícula sense saber-ho, confonent-los amb el monstre d'àcid a les venes?
Bé, mai ho sabrem. A cap de les pel·lícules semblen voler donar peu a aquesta possibilitat. Fa uns pocs anys es van posar de moda aquesta mena de finals al cinema, amb pel·lícules com El Sexto sentido de M. Night Shayamalan o Los Otros de l'Amenábar; potser la propera entrega d'alien s'apunti al carro. Mentre fem temps, jo seguiré buscant-li sentit a les paraules d'aquell savi illenc que deia "duc el dimoni dins jo"...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada