Sovint he pensat que la fotografia és un art sobrevalorat. Em cansen el tòpic del fotògraf bohemi i les imatges d'estacions de tren en tonalitats sèpia, no puc fer-hi res. Considero que prendre una bona fotografia és tan senzill com fer-ne 10.000 i després escollir-ne la millor, i d'això fins i tot un ximpanzé n'és capaç. De fet, jo mateix he aconseguit bons resultats en un parell d'ocasions.
Però tampoc voldria sonar cínic; reconec que de tant en quant en veig alguna que m'impressiona sense saber ben bé perquè. És una sensació estranya: se'm queda la cara de ximple i penso en el no-res i en l'infinit el temps que calgui fins que algú m'apropa un pitet als morros per netejar-los ben nets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada